Sunday, 16 July 2017

Ressenya: THUG. L'ODI QUE DÓNES d'Angie Thomas.

Gràcies a Fanbooks per l'exemplar!

SINOPSI:


Starr és una noia negra de 16 anys de classe mitjana, amb amics i una parella blanca. La seva plàcida i poc conflictiva vida s’acaba quan presencia l’assassinat d’un amic seu, Khalil, un noi negre de la mateixa edat, que anava desarmat, a mans d’un policia blanc.
Starr vol que es faci justícia, però els seus dos mons entren en col·lisió i comença a rebre amenaces i pressions des de les dues bandes.

Una novel·la reivindicativa que tracta una realitat que està a l’ordre del dia: el moviment Black Lives Matter
.

RESSENYA SENSE SPOILERS:


Aquesta novel·la m'ha resultat molt més amena del que m'esperava. En tractar-se d'un tema tan actual i intens, pensava que seria una història densa, però sens dubte estava equivocada. Puc entendre a la perfecció tot l'èxit que està rebent. Realment és una novel·la que fa pensar, recapacitar i voler parlar.

En "Thug. L'odi que dónes" coneixem a l'Starr, una protagonista com feia molt no veia. En ser una noia de la comunitat negra, la seva vida es veu determinada per certs aspectes i certes situacions res agradables. Viu en un barri carregat de delictes i conflictes, però per cuidar la seva seguretat, estudia en un barri ric, amb amigues blanques que es poden permetre cases grans i luxoses, així com una vida segura. De fet, l'Starr té dues personalitats, una per a cada vida que li toca viure, la qual cosa és totalment comprensible, doncs el rebuig no és mai agradable, molt menys si es tracta d'un rebuig basat totalment en l'aspecte físic d'un mateix.

Sí, aquest llibre tracta el racisme, però no d'una manera pesada i sense impacte, no. Angie Thomas ha sabut a la perfecció com aconseguir que el públic lector entengui el que succeeix al llarg del llibre i per què hem d'evitar que es generin situacions així. Ha agafat el personatge ideal per tenir-nos en el pot, encapritxar-nos d'ella i veure la història amb altres ulls: una adolescent amb un caràcter estupend, un humor molt propi i bonic i, a més, víctima de l'homicidi del seu amic.


Ja ho diu la sinopsi, però cal destacar que tota aquesta història es construeix sobre l'assassinat injustificat de l'amic de l'Starr en mans de policies. No és una història fàcil, doncs la pèrdua d'un amic es veu reflectida en l'Starr, sobretot perquè ella ho va presenciar i queda marcada com a testimoni... la qual cosa pot tenir moltes repercussions tant en la seva família com en la seva societat en general.

L'Starr és adulta, madura, divertida, humil, intel·ligent... és tot, menys el que ella pensa ser, covard. La força amb la qual la protagonista agafa les regnes de la història, sobretot aquest final potent i carregat d'angoixa i intensitat, és al·lucinant, digna d'esment. De debò que l'Starr és meravellosa... fins i tot m'agradaria tenir-la com a amiga.

M'agradaria parlar de dos nois en la història: el Chris i el DeVante. Completament oposats, cadascun pertany a una dels mons amb els quals l'Starr ha de conviure. El Chris és un noi blanc, ric, el seu nuvi en l'institut. El DeVante està ficat en embolics de bandes, és perseguit per unes altres... El millor d'aquests personatges és com es relacionen, doncs és un xoc entre societats i, sense desvetllar res, puc dir que el que hi ha entre ells obre molt els ulls del lector.

I, parlant d'obrir els ulls, no hi ha gens que ho faci millor que la relació de l'Starr i el Chris. Completament diferents... o no? Això ens han fet creure sempre, però la seva relació tan dinàmica, autèntica i sincera diu tot el contrari. Sempre volem posar etiquetes a persones pel simple fet de dividir i separar, així que l'Starr i el Chris ens ensenyen què passa quan deixem de deixar-nos portar pel que veiem i escoltem i comencem a fer cas al que realment volem, sense importar com sigui.Les amistats que veiem de l'Starr són també d'allò més reals i potents. Crec que les amistats són la clau d'aquesta història per tot el que s'aprèn amb elles. Com estareu veient, amb aquest llibre s'aprenen tantes coses que després és complicat explicar de què va i què t'ha semblat. La veritat és que va sobre la vida, les societats, les injustícies i l'amor.

Un dels aspectes que més m'han agradat és que no, no és una història sobre el racisme coberta per mil capes de romanç i drama d'institut, que és el que ven a les masses al cap i a la fi. És una història sobre la importància el respecte, de la tolerància, de la justícia (la qual és, en moltes ocasions, inexistent). M'alegra molt haver llegit aquesta novel·la, doncs crec que he après molt al costat d'una protagonista interessant, envoltada de personatges que aporten alguna cosa, no hi ha ningú innecessari.

Felicitar a l'autora per aconseguir construir una cosa així i a més fer-ho dinàmic i entretingut, divertit en moltes ocasions, dur en moltes altres... com la vida mateixa. Aquest llibre és important, i més important encara és que es comparteixi, que es faci lectura obligatòria i que cadascun aprengui el que pugui de la història, que no és poc.

PUNTUACIÓ:


Podeu llegir les primeres pàgines a la pàgina de Fanbooks.

No comments:

Post a Comment