Sunday, 25 February 2018

Ressenya: LA NOIA DE LA CARAVANA de Xavier Gual. (Premi Ramon Muntaner 2017)

https://www.grup62.cat/llibre-la-noia-de-la-caravana/260196
Gràcies a Fanbooks per l'exemplar.

SINOPSI:


La Laura, una adolescent de setze anys, marxa de cap de setmana amb en Kilian, el noi que li agrada. Tot i que ella sent una mica de por, passen la nit en una caravana d’un càmping abandonat. Però l’endemà el noi ha desaparegut, i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que apareixen i desapareixen, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana...
La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensaba.

RESSENYA:


“La noia de la caravana” es presenta com un thriller juvenil i, la veritat, no vaig voler saber gaire detalls sobre el seu argument quan vaig demanar l'exemplar. Sabia el que necessitava saber: que es tracta d'un premi Ramón Muntaner. Encara recordo el premi de l'any passat, "Herba Negra" de Macip Garzón, i aquest ha estat un desl motius pels quals vaig decidir llegir-me la novel·la d’en Xavier Gual. No només em va agradar molt, sinó que em va deixar amb ganes de més, així que vaig entregar-me a aquesta novetat.

He llegit aquesta novel·la als trajectes de tren de camí a la Universitat, així que no ho he pogut fer de manera continuada i endreçada. El cas és que, tot i que podien passar moltes hores i, fins i tot, dies, d’un moment de lectura a l’altre, mai no oblidava on l’havia deixat ni quins fets havia deixat a mitges. És per això que crec que aquesta novel·la està ben estructurada i que va directa al gra, a l’important. Si no fos així, hagués oblidat la trama en diverses ocasions. A més, tots sabem que ser estudiant i lectora alhora és complicat, i que si un llibre no es llegeix tot seguit, no aconseguim res. Aquest llibre s’ha mantingut estable i clar de principi a fi, sense deixar-me oblidar el que estava passant entre les seves pàgines.  

L’ambientació ha estat força bona. He pogut imaginar-me el càmping a la perfecció, i no sé si és pel moviment del tren mentre el llegia, però definitivament em transportava a la sensació d’estar perduda i desorientada, com la protagonista. Les descripcions són suficients per entendre el context i els salts temporals estan ben calculats per deixar al lector angoixat i amb ganes de saber com es connecten les trames, d’on surten els nous personatges...

Aquest és un tema del qual volia parlar: els personatges. Coneixem la Laura, la nostra protagonista, i en Kilian, el noi i objectiu romàntic de la Laura. A part d’aquests dos, realment no coneixem ningú més. Personatges esporàdics al llarg de la novel·la que, de manera discreta, van guanyant importància i cobren sentit al final. És curiós com una història amb un sol personatge en un lloc desert i esgarrifós pot estar ben redactada i conduïda. Si ho penses, quina gràcia té que només hi hagi unes poques interaccions entre la protagonista i uns quants personatges secundaris, sense saber-ne res d’un altre protagonista, en una localització on no passa res? Doncs la té, i diria que el secret de la novel·la es troba en la seva senzillesa. No ha de ser fàcil redactar una historia completa  a partir de tant pocs focus per on aprofundir, així que realment és admirable que l’autor ho hagi aconseguir.

No diré que “La noia de la caravana” és el meu llibre preferit ni res per l’estil, però no tinc res dolent a dir sobre ell. Potser sí que es veritat que tota la trama em sembla molt precipitada, que el principi és esbojarrat i ràpid, però és que no en som d’esbojarrats els joves? El surrealisme i l’exageració no deixen de ser factors essencials per la literatura de ficció. El final pot semblar típic, però jo l’he trobat entretingut i refrescant. Si hagués estat diferent, si no s’hagués separat de la trama que en un principi se’ns presenta (noia fuig amb noi que li agrada a un càmping abandonat, noi desapareix i noia pateix les conseqüències), llavors hagués estat avorrit. Com a mínim, amb aquest final coneixem una mica més els personatges. És un final dramàtic, així que es llegeix ràpid... la veritat és que es tracta d’una novel·la amb pàgines que volen si t’hi poses. A més, és curt i entretingut, amb capítols de llargària acceptable.

Recomano aquest llibre si us agrada el misteri, la intriga i els finals agredolços. Amb personatges joves, innocents i perduts, una ambientació freda i fosca, en Xavier Gual ens presenta el seu guanyador al Premi Ramón Muntaner 2017, “La noia de la caravana”.

 PUNTUACIÓ:


2 comments:

  1. Bones,
    el llibre té molt bona pinta ja que té molts punts que a mi m'agraden com el misteri i la intriga. M'ho apunto a la meva llista. Mai se sap potser ho acabo llegint!
    Pau Always

    ReplyDelete
  2. Hola! l'estem llegint en un club de lectura per a joves. El comentarem aquest dissabte vinent (26 de maig, 16.30h) en el Club de la Siesta de la Llibreria Macondo de Sabadell. Esperem que en Xavi també estigui present, per tant m'agradaria convidar-vos a venir. Ha sigut una lectura que dóna per comentar diferents temes i voldria recollir el màxim d'opinions possibles. He de dir que el que vaig recollint de moment té molt a veure amb el personatge principal i el que n'opinen els membres del grup; alguns senten per la Laura una mena de ràbia per com actua que comentarem com versemblant (o no). Gràcies per fer pública aquesta ressenya que he consultat per acabar de documentar-me. Una abraçada!

    ReplyDelete