Friday, 22 September 2017

Ressenya: EL DIA QUE VAIG MARXAR de Carles Porta.

SINOPSI:


El Lolo és un adolescent que viu a Lleida i porta en aparença una vida normal: va a l’institut, és atractiu, té amics. Però sota la superfície s’amaga una realitat dolorosa: abandonat pels seus pares, que el van enviar a viure amb el seu germanastre, se sent enganyat per la vida, té episodis depressius i freqüenta amistats poc recomanables, tot per sentir-se part d’un grup. Mentre busca desesperadament el seu lloc a la vida, un malentès el portarà a prendre una decisió irreversible.

RESSENYA:


En aquesta curta novel·la, Carles Porta ens presenta al Lolo i al seu desastre de vida adolescent. Lolo se sent perdut, no troba un lloc en el qual encaixar, i molt menys raons per quedar-se aquí, envoltat d'indiferència familiar i suposats amics que, en realitat, no són més que passatemps i males influències.

Després de ser abandonat pels seus propis pares i obligat a viure amb el seu germanastre, qui no passa massa temps a casa i amb qui no hi ha un vincle sincer, el Lolo sent que sobra, que és una càrrega addicional i innecessària. Així doncs, la llar no és un pilar al que aferrar-se… Potser els amics?

No. El Lolo té dos cercles d'amics. Cap d'ells real i amb el qual sentir-se còmode. Confós entre un grup d'estudiants de medicina amb intencions en ocasions macabres i un grup una mica conflictiu i problemàtic, resulta que el Lolo tampoc troba aquí cap cosa que li faci voler quedar-se. En realitat, la vida social del Lolo es redueix a beure i assistir a festes. Llavors, potser alguna relació romàntica serà suficient?

Tampoc. El Lolo no està romànticament turmentat, molt menys sol. Troba companyia fàcil amb companyes, a més de sentir-se atret per professores. El problema és que s'enamora de la noia d'un amic seu, i la relació és pràcticament impossible. No és qüestió de falta d'atracció, perquè sí que existeix i, de fet, és mútua. Però la situació no la permet, no l'accepta.

Així doncs, què li queda al Lolo per voler quedar-se? Absolutament res. A cap moment marxar-se és una opció, no fins que accepta que la seva existència en aquest lloc, moment i situació no és satisfactòria… no és res.

A la línia del Holden Caulfield en “El vigilant en el camp de sègol”, el Carles Porta ens fa reflexionar en “El dia que vaig marxar” sobre l'anar-se, el quedar-se, l'ésser i el decidir. El Lolo no és més que un cas de tants que hi ha, joves perduts i sols, enfonsats en dolor. No diré que he estimat aquesta lectura, ni que ha estat de les meves favorites, perquè sí és cert que m'he topat amb situacions o opinions amb les quals no coincideixo per res, però sí que puc dir que és una novel·la totalment crua i real.

VALORACIÓ:



No comments:

Post a Comment