Friday, 2 December 2016

Ressenya: Herba Negra de Macip Garzón (Premi Ramón Muntaner 2016)


SINOPSI:


Herba negra explica les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta.

A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.

RESSENYA:


Aquesta novel·la brilla per la seva originalitat, la seva manera tan delicada de trencar estereotips distòpics i de thrillers, i la seva prosa a quatre mans tan ben controlada. Mai abans havia llegit una novel·la on el dolent fos un vegetal, i quan vaig sentir que Fanbooks publicaria aquesta novel·la (guanyadora del Premi Ramón Muntaner 2016), la vaig voler immediatament. Normalment, trobem que un home de cabells blancs i ben vestit amb una mirada una mica boja, o una dona rossa amb un comportament enganyós, amenacen la societat, fan patir els ciutadans, els posen en contra del bàndol dels bons... Normalment, clar. Hi ha excepcions, com aquesta meravella de llibre, Herba Negra, on la dolenta no és cap altre que la planta que està de moda.

Trobem un misteri biològic, botànic i diferent. Mai m'ha agradat la botànica, i llegir aquesta novel·la m'ha fet venir tantes esgarrifances i calfreds, que ara sí que puc dir que no m'agrada gens. No exagero! La nit després d'haver-la acabat, vaig somiar amb plantes i al·lucinacions, i no em va fer gens de gràcia. 

Els personatges són totalment fascinants. Potser l'Eva,  la protagonista, és la que menys m'ha agradat, però tot i així la trobo interessant. La seva història, a més a més, crec que té encara molt a oferir. El Salva, el noi rarot sense un sol pèl que vol escapar del centre psiquiàtric al principi de la novel·la, és un personatge fantàstic, el meu preferit. Té una trama personal molt forta que et fa dubtar al llarg de tota la història, i no sabeus les ganes que tinc de saber algunes coses sobre ell que m'he quedat amb ganes de saber. L'Eli, el company de pis de l'Eva, és d'allò més divertit i dinàmic. És un personatge que es fa estimar, amb uns girs al seu fil argumental que em van deixar de pedra. A més a més, el fet de ser bloguer em va fer sentir més propera a ell. Per no parlar d'en Set, el gatet que m'ha robat el cor. En general, es pot dir que Herba Negra està plena de personatges misteriosos dels quals mai no et pots acabar de fiar, i els quals et faran patir i estimar. 

Un dels aspectes que més m'han agradat d'aquesta novel·la és l'espai on es desenvolupen els fets. Acostumada a llegir històries americanes, Nova York com a protagonista, em va semblar estrany però preciós llegir descripcions de la meva terra. Tenir Catalunya com a espai em va apropar moltíssim a la història, i això ho valoro molt positivament.

Parlem del temps intern de la novel·la. Tot i que trobo que és molt curt, que hi ha fets potser una mica precipitats i ràpids, crec que els esdeveniments requereixen aquesta velocitat. El pols s'accelera en llegir moltes de les situacions en què es troben els personatges. A més, aquesta velocitat tan impossible d'assolir llegides només unes poques pàgines de llibre, ho fan tot més esbojarrat i increïble que, al cap i a la fi, és l'adjectiu que més encaixa amb aquest llibre. 

En aquesta novel·la, Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón han fet un treball excel·lent. Tenen una prosa molt maca i especial, d'aquestes que fa ràbia haver de deixar el llibre a la tauleta de nit per anar a dormir, o qualsevol altra activitat vital que no requereixi portar un llibre a la mà. El que més m'ha sorprès és la seva homogeneïtat. Si no m'haguessin dit que Macip Garzón eren dos autors des del començament, mai ho hauria esbrinat. En cap moment es veuen salts d'estil, es mantenen firmes a la mateixa línia argumental, lligada amb una coherència impecable típica de novel·les escrites per només un autor. Entre aquesta coordinació d'escriptors i la bona trama amb una idea que encara es pot treballar molt, creieu que hi haurà una segona part? A mi m'encantaria llegir més i saber què passa amb certs fils que han quedat solts.

En conclusió, Herba Negra és una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat. 

PUNTUACIÓ:


*Gràcies a Fanbooks per l'enviament de l'exemplar. 

2 comments:

  1. Bé, si ens ho demaneu amb moltes ganes potser en fem una segona! :) Moltes gràcies per les coses tan maques que dius del llibre!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Gràcies pel comentari i gràcies per escriure una novel·la com aquesta!

      Delete