Monday, 8 August 2016

Ressenya: I tots vam mirar al cel de Tommy Wallach.

SINOPSI I RESSENYA SENSE SPOILERS:

Quatre adolescents viuen amb intensitat el compte enrere cap a l’imminent impacte. Tenen dos mesos per convertir-se en algú millor. Desfer-se d’etiquetes, aprofundir lligams emocionals i resoldre dilemes ètics.
Dos mesos per viure de veritat.

Quatre adolescents davant una situació catastròfica,  perduts, sols, amb molta por... tinc calfreds només de pensar-ho.

Amb aquesta història he patit molt. Els personatges són molt creïbles, amb personalitats que puc entendre i amb les quals acostumo a creuar-me.

Cada cop que tancava el llibre em sentia fins i tot trista, perquè es tracta d'un llibre que traspassa el paper i et fa sentir personatge principal. Vaig arribar a patir per la fi del món un cop tancat el llibre, i això em va permetre connectar més amb els personatges i desenvolupar sentiments cap a ells.

Tot i que llegim el llibre a través de quatre parells d'ulls diferents, coneixem a altres personatges secundaris molt importants i que aporten moltíssim a la història. Germans, parelles, familiars... tots ells carreguen un pes important de la trama.

El pànic és sens dubte el protagonista d'aquesta obra. El pànic, la por d'enfrontar-se a la fi del món... tot això mou els personatges a actuar de la manera en què ho fan, i tot i que coneixem quatre maneres de reaccionar davant aquesta notícia, totes elles són lògiques i ben diferents, fàcils d'entendre, molt reals.

El món en una situació com aquesta es converteix en un caos, una bogeria, un lloc terrible del que és millor escapar-hi. Fa por la Terra que coneixem, sobretot a la segona meitat del llibre.

Tot i així, el pànic també aconsegueix fer canviar els adolescents. Descobreixen quins són els seus somnis i lluiten per ells, deixen enrere les persones que els fan patir, deixen de pensar en la resta i pensen més en ells mateixos, i és maco de veure.

No hi ha un desenvolupament de personatges precipitat, no. Aquest sembla fet a mida a la història, al canvi de plans que sí que és precipitat per a ells i que promou tots els seus canvis. Molt ben construït.

El ritme és molt bó, ni massa ràpid ni extremament lent. Els esdeveniments que tenen lloc estan molt ben plantejats i calculats, de manera que el llibre tot plegat té sentit complet i no hi ha res que el lector pugui trobar a faltar.

I Tots Vam Mirar Al Cel és un llibre intens, emocionant, trist, realista i amb molt d'impacte sobre el lector. Amb personatges fàcils de creure i situacions difícils d'assimilar, Tommy Wallach ha aconseguit estremir-me en més d'una ocasió.

PUNTUACIÓ:


Gràcies a Fanbooks per l'exemplar.

2 comments:

  1. Hola!!!

    Es un libro que me llama muchísimo la atención.
    Lo tengo más que apuntado desde que lo vi en novedades. Todo el tema del fin del mundo, de cómo lo afrontan diferentes personas, pinta muy bien.
    Y si puede conectar con ellos y sufrir por ellos, es de los que a mí me gustan.

    Besos!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Es una lectura genial y que recomiendo mucho, un besazo! <3

      Delete